Quan pensem en regulació emocional, sovint imaginem parlar del que sentim, posar paraules al malestar o aprendre a calmar-nos. Tot això és important. Però regular les emocions no depèn només de parlar d’emocions.
També implica poder aturar-se, entendre què està passant, pensar abans de reaccionar i escollir una resposta més ajustada a la situació.
Regular una emoció no vol dir deixar de sentir-la. Tampoc vol dir reprimir-la, amagar-la o fer veure que no passa res. Vol dir poder reconèixer-la, donar-li un lloc i decidir què fer amb allò que sentim.
Un adolescent pot sentir ràbia davant d’un comentari, por abans d’un examen, tristesa després d’un conflicte o frustració quan alguna cosa no surt com esperava. Aquestes emocions no són un problema en si mateixes. Formen part de l’experiència humana.
La dificultat apareix quan l’emoció ho ocupa tot i l’adolescent sent que no pot pensar, esperar, demanar ajuda o respondre d’una manera que després no li generi més malestar.
Per això, la regulació emocional no consisteix a eliminar l’emoció, sinó a evitar que l’emoció decideixi completament per la persona.
Moltes vegades parlem del pensament i de l’emoció com si fossin dues coses separades. Però, en el dia a dia, estan profundament connectades.
Quan un adolescent està nerviós, li pot costar concentrar-se. Quan està trist, pot interpretar pitjor el que passa al seu voltant. Quan està enfadat, pot respondre sense pensar. I quan està bloquejat, pot tenir la sensació que no sap què fer, encara que en altres moments sí que ho sabria.
Les funcions executives tenen un paper important en aquesta connexió. Són habilitats cognitives que ajuden a mantenir l’atenció, controlar impulsos, recordar informació important, canviar de punt de vista, planificar una resposta i valorar conseqüències.
Quan aquestes habilitats funcionen de manera prou eficient, l’adolescent té més marge per respondre. Pot notar l’emoció, però també pot parar, pensar i buscar una alternativa.
Quan aquestes habilitats estan poc consolidades o es veuen desbordades, l’emoció pot agafar més força. L’adolescent pot reaccionar de manera impulsiva, quedar-se bloquejat, evitar la situació o entrar en pensaments repetitius que augmenten el malestar.
Això no significa que el cervell “controli” les emocions de manera freda o mecànica. Significa que la regulació emocional també necessita recursos cognitius. Per poder gestionar una emoció intensa, sovint cal una mica d’espai mental.
Moltes vegades parlem del pensament i de l’emoció com si fossin dues coses separades. Però, en el dia a dia, estan profundament connectades.
Quan un adolescent està nerviós, li pot costar concentrar-se. Quan està trist, pot interpretar pitjor el que passa al seu voltant. Quan està enfadat, pot respondre sense pensar. I quan està bloquejat, pot tenir la sensació que no sap què fer, encara que en altres moments sí que ho sabria.
Les funcions executives tenen un paper important en aquesta connexió. Són habilitats cognitives que ajuden a mantenir l’atenció, controlar impulsos, recordar informació important, canviar de punt de vista, planificar una resposta i valorar conseqüències.
Quan aquestes habilitats funcionen de manera prou eficient, l’adolescent té més marge per respondre. Pot notar l’emoció, però també pot parar, pensar i buscar una alternativa.
Quan aquestes habilitats estan poc consolidades o es veuen desbordades, l’emoció pot agafar més força. L’adolescent pot reaccionar de manera impulsiva, quedar-se bloquejat, evitar la situació o entrar en pensaments repetitius que augmenten el malestar.
Això no significa que el cervell “controli” les emocions de manera freda o mecànica. Significa que la regulació emocional també necessita recursos cognitius. Per poder gestionar una emoció intensa, sovint cal una mica d’espai mental.
Què és la realitat virtual aplicada a la psicologia?
Una part important de la regulació emocional és la capacitat de fer una pausa abans d’actuar. Aquesta pausa no sempre apareix de manera espontània. Depèn, en part, de funcions executives com el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva i la memòria de treball.
El control inhibitori ajuda a frenar una resposta immediata. Permet no contestar de cop, no marxar impulsivament, no enviar un missatge en calent o no abandonar una tasca només perquè genera frustració.
La flexibilitat cognitiva ajuda a mirar la situació des d’un altre punt de vista. Sense flexibilitat, un adolescent pot pensar: “Si he fallat, soc un desastre”, “si algú no em contesta, segur que passa alguna cosa dolenta” o “si no ho faig perfecte, no val”. Amb més flexibilitat, pot començar a construir altres lectures: “això no m’ha sortit bé, però puc revisar què necessito”, “pot haver-hi altres explicacions” o “no necessito fer-ho perfecte per avançar”.
La memòria de treball ajuda a recordar allò que pot ser útil en un moment de malestar. Per exemple, respirar abans de respondre, recordar que una mala nota no ho defineix tot, tenir present una pauta treballada a teràpia o recordar que demanar ajuda és una opció.
Quan l’emoció és molt intensa, aquestes capacitats poden disminuir. L’adolescent pot saber què l’ajuda, però no poder accedir-hi en el moment en què més ho necessita.
Per això no sempre funciona dir “pensa abans d’actuar”. El que cal és ajudar a construir les condicions perquè aquesta pausa sigui possible. I això requereix entrenament, repetició, acompanyament i temps.
Les famílies poden tenir un paper molt important en la regulació emocional dels adolescents. No es tracta de controlar el que senten, sinó d’ajudar-los a entendre-ho i a trobar formes més segures de respondre.
Acompanyar no vol dir permetre qualsevol conducta. Una emoció pot ser vàlida, però això no significa que qualsevol resposta ho sigui. Es pot validar l’enuig i, alhora, posar un límit clar a una manera de parlar que fa mal.
Pot ajudar parlar quan l’emoció ja ha baixat, evitar raonar en ple desbordament, posar límits clars sense humiliar, anticipar situacions difícils, ajudar a posar nom a l’emoció, dividir problemes grans en passos petits i reforçar els intents d’autoregulació.
Una frase com “entenc que estàs molt enfadat; ara no podem parlar així, primer ens calmarem i després ho revisarem” pot ser més útil que entrar en una discussió en el moment de màxima activació.
La teràpia també pot ajudar l’adolescent a comprendre com es relacionen les seves emocions, pensaments i conductes. Permet identificar quines situacions activen més malestar, quines senyals apareixen al cos, quins pensaments intensifiquen l’emoció i quines estratègies poden ajudar a recuperar control de manera progressiva.
En alguns casos, també pot ser útil treballar funcions executives com la planificació, la flexibilitat, la memòria de treball o el control inhibitori, especialment quan aquestes dificultats afecten el benestar emocional, l’escola o la convivència familiar.
A Sinergia acompanyem infants, adolescents, joves i famílies des d’una mirada propera, respectuosa i especialitzada, ajudant a comprendre el malestar i a desenvolupar recursos emocionals i cognitius per al dia a dia.
Regular millor no és deixar de sentir. És aprendre a respondre amb més consciència, més recursos i més seguretat.
[1] Carballo-Marquez, A., Ampatzoglou, A., Rojas-Rincón, J., Garcia-Casanovas, A., Garolera, M., Fernández-Capo, M. i Porras-Garcia, B. Improving Emotion Regulation, Internalizing Symptoms and Cognitive Functions in Adolescents at Risk of Executive Dysfunction—A Controlled Pilot VR Study. Applied Sciences, 2025, 15(3), 1223. DOI: 10.3390/app15031223.
[2] Gross, J. J. Emotion regulation: Current status and future prospects. Psychological Inquiry, 2015, 26(1), 1–26.
[3] Zeman, J., Cassano, M., Perry-Parrish, C. i Stegall, S. Emotion regulation in children and adolescents. Journal of Developmental & Behavioral Pediatrics, 2006, 27(2), 155–168.
[4] McLaughlin, K. A., Hatzenbuehler, M. L., Mennin, D. S. i Nolen-Hoeksema, S. Emotion dysregulation and adolescent psychopathology: A prospective study. Behaviour Research and Therapy, 2011, 49(9), 544–554.
Altres Blogs
