En alguns casos, darrere d’aquestes conductes hi pot haver dificultats en les funcions executives, un conjunt d’habilitats cognitives que ens ajuden a planificar, mantenir l’atenció, controlar impulsos, gestionar el temps, recordar instruccions i adaptar-nos quan alguna cosa no surt com estava previst.
Quan aquestes habilitats no funcionen de manera prou eficient, l’adolescent pot voler fer les coses bé, però no saber per on començar. Pot quedar-se bloquejat, perdre el fil, desorganitzar-se o frustrar-se amb facilitat.
Això pot generar molta confusió tant en l’adolescent com en la família. Des de fora, pot semblar que “no s’hi posa”. Des de dins, sovint es viu com una sensació d’incapacitat, saturació o fracàs repetit.
Per això és important diferenciar entre no voler fer una cosa i no tenir encara les eines necessàries per sostenir-la. L’esforç és important, però no sempre és suficient si no va acompanyat d’estratègies, estructura i comprensió.
Les funcions executives són com un sistema de direcció interna. Ens ajuden a orientar la conducta cap a un objectiu i a regular el que fem, pensem i sentim mentre intentem arribar-hi.
Són necessàries per estudiar, preparar un examen, seguir una explicació, organitzar una agenda, controlar una resposta impulsiva, canviar d’estratègia quan una cosa no funciona o acabar una tasca encara que no sigui especialment motivadora.
Algunes funcions executives importants són l’atenció sostinguda, la memòria de treball, la planificació, la flexibilitat cognitiva, el control inhibitori, l’organització, la gestió del temps i la capacitat d’iniciar i finalitzar tasques.
Aquestes habilitats no apareixen de cop. Es desenvolupen progressivament durant la infància i l’adolescència, i poden madurar a ritmes diferents segons cada persona.
Per aquest motiu, alguns adolescents poden tenir bones capacitats en algunes àrees, però moltes dificultats en altres. Poden entendre perfectament una explicació, però no saber organitzar-se per estudiar. Poden tenir ganes d’aprovar, però no aconseguir planificar-se. Poden saber què haurien de fer, però no poder sostenir-ho en el temps.
Això no vol dir justificar-ho tot. Vol dir comprendre millor què està passant per poder intervenir d’una manera més ajustada.
Les funcions executives són com un sistema de direcció interna. Ens ajuden a orientar la conducta cap a un objectiu i a regular el que fem, pensem i sentim mentre intentem arribar-hi.
Són necessàries per estudiar, preparar un examen, seguir una explicació, organitzar una agenda, controlar una resposta impulsiva, canviar d’estratègia quan una cosa no funciona o acabar una tasca encara que no sigui especialment motivadora.
Algunes funcions executives importants són l’atenció sostinguda, la memòria de treball, la planificació, la flexibilitat cognitiva, el control inhibitori, l’organització, la gestió del temps i la capacitat d’iniciar i finalitzar tasques.
Aquestes habilitats no apareixen de cop. Es desenvolupen progressivament durant la infància i l’adolescència, i poden madurar a ritmes diferents segons cada persona.
Per aquest motiu, alguns adolescents poden tenir bones capacitats en algunes àrees, però moltes dificultats en altres. Poden entendre perfectament una explicació, però no saber organitzar-se per estudiar. Poden tenir ganes d’aprovar, però no aconseguir planificar-se. Poden saber què haurien de fer, però no poder sostenir-ho en el temps.
Això no vol dir justificar-ho tot. Vol dir comprendre millor què està passant per poder intervenir d’una manera més ajustada.
Què és la realitat virtual aplicada a la psicologia?
L’adolescència és una etapa especialment exigent per a les funcions executives.
A mesura que els joves creixen, augmenten les demandes de l’entorn. Hi ha més assignatures, més autonomia, més responsabilitat, més pressió acadèmica, més vida social i més decisions personals.
Al mateix temps, les habilitats d’autoregulació encara estan en desenvolupament. Això pot generar un desajust entre el que l’entorn espera i els recursos reals de què disposa l’adolescent en aquell moment.
Frases com “ja ets prou gran per organitzar-te”, “si vols, pots” o “no pot ser que encara t’ho haguem de recordar tot” poden aparèixer amb facilitat. Però, en alguns casos, aquestes frases no ajuden a entendre la dificultat real.
Un adolescent pot necessitar autonomia, però també pot necessitar suport per aprendre a gestionar-la. Pot necessitar responsabilitat, però també estructura. Pot necessitar límits, però també eines concretes per poder respondre millor.
Les dificultats executives poden aparèixer en diferents perfils. En alguns casos poden relacionar-se amb el TDAH, però no totes les dificultats d’atenció o organització impliquen aquest diagnòstic.
Un adolescent pot tenir dificultats per concentrar-se per moltes raons: ansietat, estrès, manca de son, desmotivació, dificultats emocionals, problemes d’aprenentatge, sobrecàrrega acadèmica o dificultats específiques en funcions executives.
Per això és important no reduir la situació a una etiqueta. El més útil és comprendre com funciona cada adolescent, quines dificultats presenta, en quins contextos apareixen i quins suports poden ajudar-lo.
Quan hi ha dificultats executives, no sol funcionar simplement insistir més. Dir “organitza’t millor” no ensenya com fer-ho.
Pot ser més útil dividir les tasques grans en passos petits, utilitzar rutines visuals o llistes clares, establir horaris realistes, reduir distraccions, revisar conjuntament l’agenda, donar instruccions concretes i breus, anticipar canvis i reforçar els avenços petits.
L’objectiu no és fer les coses per l’adolescent, sinó ajudar-lo a construir les eines que encara no té prou consolidades.
La família pot tenir un paper molt important si canvia la mirada del retret a la comprensió activa. Això no vol dir eliminar límits ni justificar qualsevol conducta. Vol dir posar límits amb més precisió i oferir suport allà on realment hi ha dificultat.
En lloc de dir “ets un desastre”, pot ser més útil dir “veig que et costa organitzar-te; mirem quin és el primer pas”. En lloc de dir “sempre ho deixes tot per al final”, pot ajudar més concretar quan començarà, quant temps hi dedicarà i què farà exactament.
També pot ser útil una avaluació psicològica quan les dificultats d’atenció, organització, impulsivitat o planificació són persistents i afecten el rendiment acadèmic, l’autoestima, la convivència familiar o el benestar emocional.
L’avaluació pot ajudar a distingir si les dificultats estan relacionades amb funcions executives, TDAH, ansietat, dificultats d’aprenentatge, estat d’ànim o altres factors. També permet oferir orientacions concretes per a la família, l’escola i el mateix adolescent.
A Sinergia acompanyem infants, adolescents, joves i famílies des d’una mirada propera, respectuosa i especialitzada, ajudant a comprendre les dificultats i a construir eines concretes per al dia a dia.
No es tracta només d’esforçar-se més. Es tracta d’entendre millor què passa, quins recursos necessita cada adolescent i com podem ajudar-lo a avançar amb més seguretat.
[1] Carballo-Marquez, A., Ampatzoglou, A., Rojas-Rincón, J., Garcia-Casanovas, A., Garolera, M., Fernández-Capo, M. i Porras-Garcia, B. Improving Emotion Regulation, Internalizing Symptoms and Cognitive Functions in Adolescents at Risk of Executive Dysfunction—A Controlled Pilot VR Study. Applied Sciences, 2025, 15(3), 1223. DOI: 10.3390/app15031223.
[2] Diamond, A. Executive functions. Annual Review of Psychology, 2013, 64, 135–168.
[3] Barkley, R. A. Attention-Deficit Hyperactivity Disorder: A Handbook for Diagnosis and Treatment. Guilford Press, 2015.
[4] Gross, J. J. Emotion regulation: Current status and future prospects. Psychological Inquiry, 2015, 26(1), 1–26.
Altres Blogs
