Durant l’adolescència, els joves viuen canvis físics, emocionals, cognitius i socials que poden generar molta mobilització interna.
El cos canvia ràpidament i pot convertir-se en una font de comparació o inseguretat. Les amistats i el grup tenen més importància. La mirada dels altres pot pesar més. També augmenten les demandes acadèmiques, la necessitat d’autonomia i la pressió per definir qui s’és i què es vol.
Al mateix temps, les habilitats de regulació emocional encara estan en desenvolupament. Això significa que l’adolescent pot sentir emocions molt intenses, però no sempre disposar d’eines suficients per comprendre-les, expressar-les o gestionar-les d’una manera ajustada.
Aquest desajust pot fer que alguns adolescents busquin formes indirectes de regular el malestar. Poden callar el que senten, donar-hi moltes voltes, controlar excessivament alguns aspectes del seu dia a dia o focalitzar el patiment en el cos, el rendiment o la imatge.
Per això, l’adolescència és una etapa clau per prevenir. No perquè sigui una etapa problemàtica en si mateixa, sinó perquè és un moment en què els patrons emocionals, relacionals i de cura d’un mateix es poden consolidar.
Acompanyar bé en aquest període pot ajudar a construir recursos que continuaran sent importants en altres moments de la vida.
El malestar adolescent no sempre apareix de manera clara. A vegades no hi ha una demanda directa, ni una frase explícita com “necessito ajuda”. Sovint, el que apareix són canvis en la conducta, en l’estat d’ànim o en la manera de relacionar-se.
Alguns adolescents es tanquen més. Altres es mostren més irritables. Alguns comencen a evitar situacions socials, canvien la relació amb el menjar, es comparen amb freqüència, fan comentaris molt durs sobre el seu cos o es mostren més exigents amb el rendiment.
També poden aparèixer pensaments repetitius, preocupació constant, necessitat de control, dificultat per descansar, culpa, vergonya o sensació de no ser suficient.
Aquests senyals no impliquen automàticament un diagnòstic. Però sí poden indicar que alguna cosa necessita ser escoltada.
Un error habitual és esperar que el problema sigui molt evident abans de demanar ajuda. Però, en salut emocional, intervenir abans pot evitar que el malestar es faci més rígid, més intens o més difícil de modificar.
La prevenció comença quan podem observar sense dramatitzar i preguntar sense jutjar. Quan podem dir: “he notat que últimament estàs més preocupat”, “sembla que això t’està afectant” o “no cal que ho resolguis sol”.
A vegades, una conversa oberta a temps pot ser el primer pas per evitar que el malestar creixi en silenci.
La regulació emocional és una part central de la prevenció. No es tracta d’ensenyar els adolescents a estar sempre bé, sinó d’ajudar-los a reconèixer, comprendre i gestionar el que senten.
Quan un adolescent pot posar paraules al malestar, demanar ajuda, tolerar la incomoditat, revisar pensaments rígids o expressar emocions de manera segura, té més recursos per afrontar moments difícils.
En canvi, quan les emocions es viuen com una amenaça o no troben espai, poden aparèixer estratègies menys saludables. Per exemple, amagar el que se sent, quedar atrapat en pensaments repetitius, evitar situacions o buscar control en el cos, el menjar o el rendiment.
La recerca sobre regulació emocional en adolescència mostra que algunes estratègies poden estar especialment relacionades amb més malestar. La supressió emocional i la rumiació més autocrítica poden mantenir o intensificar el patiment, sobretot quan es converteixen en formes habituals de respondre a les emocions difícils.
Per això, prevenir també vol dir ajudar els adolescents a no quedar-se sols amb el que senten. Vol dir oferir-los llenguatge emocional, espais de confiança, eines de regulació i models adults que permetin entendre que sentir no és un problema.
Un adolescent que aprèn a identificar què li passa i què necessita té més possibilitats de buscar ajuda abans que el malestar es converteixi en una forma rígida de funcionar.
La família i l’escola tenen un paper fonamental en la detecció precoç del malestar adolescent.
La família acostuma a observar canvis en les rutines, l’estat d’ànim, la relació amb el menjar, el descans, la comunicació o la convivència. L’escola pot detectar canvis en el rendiment, l’atenció, la participació, les relacions amb iguals o la resposta davant de l’exigència acadèmica.
Cap d’aquests espais hauria de carregar amb tota la responsabilitat de manera aïllada. Quan família, escola i professionals poden coordinar-se, és més fàcil entendre el que passa des d’una mirada global.
A vegades, un adolescent pot mostrar-se d’una manera a casa i d’una altra a l’escola. Pot sostenir molt a fora i desbordar-se a casa, o pot semblar tranquil a casa però estar patint en l’entorn social o acadèmic. Per això, compartir informació amb cura pot ajudar a construir una imatge més completa.
La detecció precoç no consisteix a vigilar constantment ni a interpretar qualsevol canvi com un problema. Consisteix a estar disponibles, observar patrones repetits i obrir espais de conversa quan alguna cosa preocupa.
També és important evitar culpabilitzar. Quan apareix malestar, la pregunta més útil no és “qui ho ha fet malament?”, sinó “què necessita aquest adolescent i com podem ajudar-lo?”.
Una mirada preventiva ha de ser respectuosa, però també activa. No cal esperar que el malestar sigui extrem per començar a acompanyar.
a prevenció no sempre implica una intervenció llarga o complexa. A vegades pot començar amb orientació familiar, una primera valoració psicològica, coordinació amb l’escola o un espai perquè l’adolescent pugui posar paraules al que li passa.
El més important és no normalitzar el patiment sostingut. Que l’adolescència sigui una etapa intensa no vol dir que qualsevol malestar hagi de considerar-se inevitable.
Si un adolescent mostra preocupació persistent pel cos, dificultats importants per expressar emocions, pensaments repetitius, canvis en la relació amb el menjar, baixa autoestima, ansietat, tristesa, irritabilitat o bloqueig, pot ser útil consultar amb un professional.
Demanar ajuda no significa que hi hagi un problema greu. Pot ser una manera de comprendre millor què està passant i d’evitar que les dificultats avancin sense suport.
La intervenció psicològica pot ajudar a identificar factors de risc, treballar estratègies de regulació emocional, reduir patrons de rumiació o supressió, millorar la comunicació familiar, reforçar l’autoestima i construir una relació més saludable amb el cos i amb un mateix.
També pot ajudar la família a saber com actuar: quan parlar, com posar límits, com acompanyar sense pressionar, com detectar senyals de preocupació i quan és necessari fer un pas més.
A Sinergia acompanyem infants, adolescents, joves i famílies des d’una mirada propera, respectuosa i especialitzada, ajudant a comprendre el malestar i a construir eines concretes per al dia a dia.
Prevenir no és avançar-se amb por. És acompanyar amb criteri.
Quan un adolescent troba espais segurs per expressar-se, comprendre’s i rebre ajuda, té més possibilitats de créixer amb recursos, confiança i benestar.
[1] Gámiz-Sanfeliu, M., Fernández-Capo, M., Rojas-Rincón, J., Ampatzoglou, A., Fernández-Cardellach, C., Garcia-Casanovas, A., Garolera, M., Carballo-Márquez, A. i Porras-Garcia, B. Exploring Sex Differences in the Relationship Between Emotion Regulation and Eating Disorders Symptoms During Early Adolescence. Journal of Clinical Medicine, 2026, 15(3), 1237. DOI: 10.3390/jcm15031237.
[2] Gross, J. J. Emotion regulation: Current status and future prospects. Psychological Inquiry, 2015, 26(1), 1–26.
[3] Nolen-Hoeksema, S., Wisco, B. E. i Lyubomirsky, S. Rethinking rumination. Perspectives on Psychological Science, 2008, 3(5), 400–424.
[4] Lavender, J. M., Wonderlich, S. A., Engel, S. G., Gordon, K. H., Kaye, W. H. i Mitchell, J. E. Dimensions of emotion dysregulation in eating disorders. Clinical Psychology Review, 2015, 40, 111–122.
[5] Stice, E., Shaw, H. i Marti, C. N. A meta-analytic review of eating disorder prevention programs: Encouraging findings. Annual Review of Clinical Psychology, 2007, 3, 207–231.
Altres Blogs
